BLOG D'ENTRADES:
El Capgròs és una revista gratuïta al maresme, i també un diari digital.
El primer que va aparèixer va ser “Mataró report”, que era un diari de reportatges; més endavant ja incloïa més continguts i va canviar de nom a “Report Maresme”. Gairebé a la par va aparèixer un altre publicació més enfocada cap a les ofertes de publicitat immobiliàries, i publicitat en general, anomenada ”Capgròs”. L’actual ”Capgròs”, és la fusió de “Report Maresme” i la primera versió de “Capgròs”, que es una barreja de maquetació i contingut. És una revista que inclou tant informació, com publicitat.Es distribueix a nivell local, amb informació i clients de proximitat.Per a incloure la publicitat, s’han de fer negociacions setmanals. Aquesta publicitat no es una despesa sinó que es una inversió.
Ens ha tocat viure a l'època de la globalització, i la globalització no és altra cosa que la pèrdua de les singularitats autòctones de cada regió, en benefici d’una manera de pensar, actuar, comportar-se... col·lectiva. Internet (com a mitjà i'informació de masses està jugant un paper important en tot aquest procès. Però la pèrdua de les identitats singulars no es pot atribuir només als mitjans de comunicació de masses. A més a més internet proporciona altres béns a la societat.
Tesis a favor d'internet:
- Un ampli grup social participa en igualtat de drets a la vida pública, gaudint de les comunicacions disponibles que ens ofereix la xarxa.
- La acumulació d’informació que ofereixen els servidors de comunicació promou la reflexió.
- La homogenització de la societat permet que certes diferències de classes s’eliminin, unificant sensibilitats nacionals.
- La xarxa afavoreix la divulgació de la informació, estimulant la curiositat i les ànsies de saber de sectors poc afavorits.
- L’home contemporani pot accedir a aspectes del món que abans només eren patrimoni d’uns pocs privilegiats.
- Proporciona la informació instantàniament.
- No és propi del capitalisme i per tant de les classes dominants, sinó que pertany a tota la societat.
- Col·labora a la renovació cultural mitjançant l’aparició de noves maneres de parlar com la incorporació de nous llenguatges artístics, per tant, no són conservadors.
Si és cert que internet com a mitjà de comunicació, igual que la religió, actuen com a vehicle controlador de les classes populars, proporcionant a les classes dominats el poder de persuadir al poble amb els seus missatges, a favor, evidentment, dels seus interessos. Però no hem d’oblidar que estem tot just a les portes de la revolució tecnològica, i que quan aquesta ja sigui adulta, se suposa que haurem sabut ubicar les comunicacions de masses en el lloc on correspon, de manera que amb el temps aniran perdent poder, de la mateixa manera que l’església n’ha perdut al llarg dels segles.
Permeteu-me una reflexió personal:
És habitual que els mitjans de comunicació juguin amb el llenguatge. Haureu vist que utilitzen eufemismes per a suavitzar certs problemes greus i utilitzen també exageracions per a convertir en problemes greus el que per a nosaltres són realitats inofensives.
Per exemple en quan als eufemismes és habitual que ja no existeixin les guerres sinó les "intervencions militars" on s'hi produeixen "efectes col·laterals", (que són les morts que es produeixen) cada vegada que hi ha una "incursió aèria". És quasi poètic. Ja no hi ha atur en el meravellós món dels eufemismes, sinó que hi ha una "taxa elevada de desocupats". I així podriem seguir hores.
Políticament correcte és com s'anomena el llenguatge que utilitzen els mitjans de comunicació. Però en realitat és l’antifaç que utilitzen les paraules per a sortir a la televisió.
En quant a les exageracions passa exactament el mateix: es tracta de canviar la percepció que tenim de la realitat. És aquí on apareix en escena la paraula "pirateria". El fet de que s'estableixi una equivalència entre les persones que es descarreguen musica o pel·lícules d'internet i les persones que assaltaven els vaixells, mataven a la tripulació, la segrestaven, la saquejaven, violaven... òbviament no és una casualitat, sinó que el que es pretén és que una paraula com "pirateria" amb tantes connotacions negatives, ja t'estigui donant pistes sobre el que has de pensar. Perquè és evident, que és complicat anunciar una frase com: "Jo estic a favor de la pirateria.", sense que soni a demència senil.
La premsa groga en l’actualitat converteix el que hauria de ser un periodisme seriós en una narració agressiva i espectacular on es juga amb les reaccions del lector. El terme groc, doncs, inclouria totes aquelles formes de presentar la informació que no s’ajustin de forma seria, contrastada i veritable als fets i a la realitat sense distorcionar-la.
Un dels intel·lectuals de la societat nord-americana Noam Chomski, escrivia el següent: “La Premsa, vestida sempre amb els vermells de la objectivitat i la dignitat, resulta cada vegada més, instrument de manipulació informativa, de comunicació segada i, en fi, de pressions econòmiques polítiques i ideològiques.(...) Haurem, doncs, de consumir-la però des d’una actitud de crítica sospita i d’anàlisis sistemàtic dels seus continguts per a no ser enganyats, ni infravalorar els seus missatges”.
S'està discutint si els weblogs són una bona alternativa per a la comunicació. totes les formes de comunicació són bones sempre que el missatge arribi, ja sigui per ràdio, diaris, diaris digitals, telefonia mòbils, coloms missatgeres o senyals de fum.
Els periodistes no són els amos de les paraules, i per aixo potser hem de fer una mica de crítica periodística. No són amos de la informació. El seu objectiu primari és el de vehicle entre els generadors d'informació i els lectors, consumidors de la mateixa.
El perill dels weblogs no és que existeixin, si assumeixen i reconeixen que són llocs fets per aficionats. El perill és quan pretenen, amb una aparent “ingènua” ideologia new age, ser alternatius als mitjans tradicionals, és a dir, als fets per professionals del periodisme.
A Internet poden conviure els weblogs, els grans mitjans digitals, els incipients, els llocs de musica, de gossos, de capacitació, etc. Cadascun té la seva lògica i la seva diferència. No s'ha de lluitar contra cap d'ells.
La premsa groga o brossa va ser el mal que calia combatre des de les aules en les Facultats de Comunicació. Els lectors, oients o espectadors, hauríem de ser més crítics amb la informació que ens arriba, i no creure’s tot el que diuen tal com ho diuen sinó contrastar informacions de diferents mitjans i consumir periodisme de qualitat, per tal de poder estar el més a prop de la realitat possible.
e-màrqueting és la utilització d'Internet per a publicitar i vendre productes i serveis. S’estudia cada cas i s’aplica la millor solució en funció del mercat i els objectius.
L'e-màrqueting no només consisteix a publicitar i vendre serveis o productes, sinó que també és un gran canal comunicatiu, fidelizador i que aporta una gran quantitat d'informació. Potenciar la interactivitat, funcionalitat, el feedback i la fidelizació, són uns aspectes molt importants i que l'e-marketing ens els posa a l'abast.
WEB VIRAL
Una estratègia d'e-marketing és fer el disseny i creació de “sites” web amb objectius virals a la xarxa, per a aconseguir una gran repercussió i un gran nombre d'impactes. No és només important el fet de crear la web viral, sinó també trobar els canals oportuns perquè la difusió d'aquesta sigui reeixida: Banners, notes de premsa, mailings, Youtube, webTV, campanyes combinades, etc…
POSICIONAMENT ESTRATÈGIC
Consisteix a aplicar diverses tècniques per a aconseguir que els cercadors d'Internet situïn una determinada pàgina en una posició i categoria alta (primeres posicions) dintre de la pàgina de resultats per a determinades paraules i frases clau de recerca. Hi ha dos mètodes per a aconseguir aquest objectiu: Posicionament orgànic i Campanyes de publicitat Google.
CAMPANYES DE PUBLICITAT GOOGLE ( GOOGLE ADWORDS )
És l'alternativa al posicionament web quan es requereixen resultats immediats. S'estudia la posició de cada empresa a Internet i d'aquesta manera es confecciona la campanya de publicitat més apropiada perquè la relació cost/visita sigui la més efectiva possible. Per aquesta tasca podem utilitzar les últimes eines relacionades amb Google Adwords, per exemple, Google Optimizer que ens ajuda a millorar el ràtio de conversió deixant que siguin els visitants qui indiquin quines pàgines funcionen millor de la nostra web.
POSICIONAMENT ORGÀNIC
La ciència inexacta del posicionament estratègic en els cercadors fa que situar-se en les primeres posicions no sigui tasca fàcil. El posicionament estratègic ofereix al client un important valor afegit a l'hora de posicionar la seva empresa a Internet. Per a això es realitza un exhaustiu anàlisi estratègic tenint en compte els cercadors i la competència en el sector de la empresa en concret.
Apocalíptics i integrats és un estudi d’Umberto Eco sobre la cultura popular i els mitjans de comunicació, a traves d’una sèrie d’ assaigs que examinen les diferents propostes de la societat davant la cultura de masses.
Eco ens ve a dir que la manera que tenen de divertir-se, de pensar, d’imaginar les classes populars és induïda per els mitjans de comunicació( ara ja, també per internet), i respon a la manera de pensar de la classe dominant. En síntesi diu que la cultura de masses ofereix expressions culturals de la burgesia als sectors populars. Sorgeix, doncs, el concepte de cultura de masses, terme en el qual s’hi intenten incloure tant els mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio, cine i TV), com la gràfica (diaris i revistes) i la indústria editorial (Best sellers, literatura de consum massiu) i internet amb la seva xarxa d'abast mundial.
Com a apocalíptics podríem dir que si la cultura és un fet aristocràtic, d’una interioritat refinada que s’oposa a la vulgaritat de les classes populars, la idea d’una cultura compartida per a tots a través d'internet és completament impossible. Internt és la cultura de masses, que hi ha qui la defineix com “anticultura”, no és sinònim d’una moda passatgera i limitada, sinó que arriba a constituir un signe davant el que l’home de cultura no pot sinó expressar-se en termes apocalíptics.
Com a integrats faríem una reflexió més optimista sobre internet. Degut a que la xarxa posa els bens culturals a disposició de tots, estem vivint una època d’ampliació del camp cultural. Aquells qui accepten el fenomen consideren que gràcies a ell és possible acostar a les grans masses.
Eco considera que l’error dels integrats és defensar a l’extrem la cultura de masses (en aquest cas internet), creient que la multiplicació dels productes culturals és bona, sense pensar amb la possibilitat de buscar noves orientacions.
